diumenge, 30 de setembre de 2012

Live Kisses, nou DVD de McCartney



Quan Paul McCartney va publicar Kisses On The Bottom (el disc de standards que va fer amb la banda de la Diana Krall i convidats de luxe), estava cantat que més que un disc en estudi, el que seria veritablement interessant és veure això mateix però interpretat en directe.

Live Kisses
és precisament això: un DVD de factura impecable que recrea en directe (amb els mateixos músics), el que hi havia al disc. Per als que ens agraden els standards i no ens importa que McCartney faci un disc d'aquestes característiques (que no hauria de sorprendre ningú, per cert), aquests DVD serà una delícia.

dimecres, 19 de setembre de 2012

Tarkus per a orquestra i percussió japonesa

Mentre que a occident molta gent segueix ridiculitzant les grans bandes de rock progressiu dels 70 a causa dels seus excessos i megalomania (arguments en tenen, és cert), al Japó mai han deixat d'admirar les grans obres de Yes, King Crimson o EL&P i tractar-les com a clàssics del segle XX.

Tarkus, d'Emerson, Lake & Palmer, desperta una especial admiració allà i músics de primer nivell com Hiromi Uehara l'interpreten en directe.

Bé, aquí en tenim un altre exemple: Yutaka Sado dirigeix la Siena Wind Orchestra amb Eitetsu Hayashi (un mestre de la percussió tradicional japonesa que ha tocat amb la Filharmònica de Berlín), fent un Tarkus amb arranjament d'una noia de 26 anys, la Miho Kazama, sobre orquestració de Takashi Yoshimatsu. I es transmet per televisió. Quina enveja de país.

dimarts, 18 de setembre de 2012

Nou disc de Marillion

Avui s'ha posat a la venda oficialment el nou disc de Marillion, Sounds That Can't Be Made. Com a mínim des que van publicar Marbles (2004), la banda de rock progressiu melòdic està en estat de gràcia, i diuen que aquest disc és el millor d'aquesta darrera època. Jo encara no l'he sentit però si fos així estem davant d'una obra excepcional.

dijous, 13 de setembre de 2012

Countdown to Extinction: edició de 20è aniversari



Megadeth han anunciat l'aparició de Countdown to Extinction: 20th Anniversary Edition.
Déu meu, com passa el temps. Recordo perfectament la sensació que tenia quan sentia Countdown to Extinction l'any 1992: sonava a nou, a fresc i a sofisticat. Guitarres molt esmolades i comprimides, bateria amb molt atac (aquell bombo), prefigurava les produccions irreals de discos com els de Pantera. A més, Megadeth és dels pocs grups que tracten bé el i no l'enterren dins un mur de guitarres sinó que li donen la importància que mereix.

Segueixo pensant que Countdown to Extinction és el millor disc de la primera època de Megadeth, per damunt del sobrevalorat Rust in Peace. És cert que Rust in Peace va donar a conèixer el grup a molta gent, en part gràcies a la participació de Megadeth a la gira Clash Of The Titans (amb Slayer, Testament i Suicidal Tendencies), de la que ja en vaig parlar al blog.

Però Countdown to Extinction és un disc més rodó. A l'època es va dir que Megadeth havien volgut ser més accessibles (i encara havia d'arribar Youthanasia, amb el single més conegut del grup: À Tout le Monde).

Aquesta edició de 20è aniversari té un primer CD que és el disc remasteritzat, i un segon CD amb un concert al San Francisco Cow Palace l'any 1992. S'haurien agraït algunes demos o versions amb solos alternatius, però és el que hi ha.



divendres, 7 de setembre de 2012

Led Zeppelin O2 en DVD oficial


Encara no ho han confirmat a la web oficial de Zeppelin, però Internet en va plena: al novembre, just a temps per al Nadal, s'editarà el DVD/CD del concert de reunió que Led Zeppelin van oferir a l'O2 de Londres l'any 2007. Ja era hora.