dissabte, 30 d’abril de 2011

Les audicions per a ser bateria de Dream Theater


Dream Theater han estat intel·ligents i han convertir les seves audicions en un show mediàtic. Ho tenim filmat tot (tal com hagués fet Mike Portnoy!): des que cada bateria surt de casa seva a qualsevol lloc del món, fins que arriben a l'aeroport de NY i finalment fan l'audició.

Ser bateria de DT actualment no representa només ocupar un dels llocs de més prestigi a nivell tècnic (en el seu camp estilístic), sinó que és una feina molt atractiva: de ser un bateria valorat per un públic minoritari i per les revistes especialitzades passes a ser un músic de masses, que fa gires mundials tocant a les sales més prestigioses, i guanyes més diners dels que hauràs vist fins ara. És com quan Deep Purple van fitxar David Coverdale l'any 1973: de cop i volta un desconegut cantava al California Jam.

Aquests són els documentals que de manera cronològica recullen el procés d'audició per a ser bateria de Dream Theater:

The Spirit Carries On Episode 1
The Spirit Carries On Episode 2
The Spirit Carries On Episode 3

dijous, 28 d’abril de 2011

Lluís Coloma Trio


Ahir vaig veure un gran concert del Lluís Coloma Trio al programa De prop (Canal 33), que es pot veure sencer a la web de TV3. Cal destacar els músics que acompanyen Lluís Coloma: Manolo Germán (contrabaix) i especialment en Marc Ruiz (bateria).

Coloma és un pianista de blues i boogie-woogie però hi afegeix el toc progressiu d'un pianista de jazz amb molt bona tècnica. Un concert divertit i imaginatiu. Molt recomanable.

dilluns, 18 d’abril de 2011

Born Again 2 CD Deluxe Edition


Malgrat la seva portada, Born Again és un disc a reivindicar, sens dubte. Quan Black Sabbath van decidir fitxar la veu de Deep Purple per al seu disc del 1983, la notícia degué ser sorprenent. Però l'experiment va funcionar. Ian Gillan es va ficar al paper de cantant de Black Sabbath i ens va donar una de les seves interpretacions més diabòliques i amb les lletres ad hoc per a l'estètica del grup. A la seva autobiografia, Gillan explica que l'ambient durant l'enregistrament de Born Again va ser molt bo, l'alcohol abundant, i la gira va donar anècdotes memorables.

Tot i que és una molt bona col·lecció de cançons, el so del disc mai m'ha acabat de fer el pes i dubto que fins i tot una remescla hi pogués fer gran cosa. És per això que qualsevol intent per millorar el disc ha de ser benvingut. El 30 de maig s'editarà la versió en doble CD de luxe de Born Again. Inclourà una cançó inèdita, The Fallen, i part de la seva actuació al Reading Festival del 83. Els puristes de Black Sabbath no ho admetran mai però Gillan durant aquella va cantar les millors versions de Children Of The Grave qua s'han fet mai.

dissabte, 16 d’abril de 2011

Down To Earth 2CD deluxe edition



Els discos de Rainbow de l'època Dio són els clàssics, amb cançons que han quedat com a fites a la història del rock, i van servir per a consolidar una veu icònica. Era molt difícil donar continuïtat a una cosa així i, admetem-ho, amb Down To Earth ho van aconseguir. És cert que el seu so era més comercial però trobareu molt pocs discos amb una col·lecció de cançons tan sòlida i amb una execució tan impecable.

Ritchie Blackmore volia precisament un so més accessible. Volia que la seva música sonés a la ràdio i arribés al gran públic. Volia "conquerir Amèrica". I ho va aconseguir però sense renunciar a la qualitat. Amb Down To Earth, a més, va donar a conèixer al món un altre cantant excepcional: Graham Bonnet, i un dels grans teclistes del rock, Don Airey (que en aquest disc fa una feina excel·lent, no superada en discos posteriors de Rainbow).

La formació que va enregistrar Down To Earth es completava amb Roger Glover al baix (que no havia treballat amb Blackmore des dels dies de Deep Purple), i el gran Cozy Powell a la bateria.

L'edició de luxe del Down To Earth que s'ha publicat és molt recomanable. El so és el millor possible (sentireu detallets de guitarra i teclat que probablement no havíeu sentit mai). El seu llibret explica encertadament la gènesi del disc, la recerca d'un cantant, la disconformitat de Powell amb la nova orientació estilística del grup, etc. Inclou cares B impossibles de trobar fins ara, i un segon CD amb preses alternatives molt interessants i que mostren el procés d'elaboració de Down To Earth. Només trobem a faltar el "Will You Love Me Tomorrow" que van enregistrar amb Bonnet abans de la gira del 1980 i que tocaven en directe.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Frases cèlebres


Vull produir un disc de black metal a Ultramort (Baix Empordà) @LaMelsaDeKlimt

Si tradueixes "10 milles per veure una bona armadura" a l'anglès sembla el títol d'un disc de Blind Guardian. @ValeroSanmarti

Esos tipos que llevan un palillo en la boca son extraterrestres. El palillo es una antena para comunicarse con la nave nodriza. Pásalo. @Juez_Holden

dilluns, 11 d’abril de 2011

Primer duet musical espai - Terra


L'astronauta de la NASA Cady Coleman i el líder de Jethro Tull, Ian Anderson, executen el primer duet musical entre la Terra i l'espai. He de cercar la manera com van solucionar el tema del retard de les comunicacions.

diumenge, 10 d’abril de 2011

Uriah Heep tenen nou disc: Into the Wild


La veterana i simpàtica banda del hard rock progressiu té nou disc a punt: Into The Wild. Serà difícil superar el seu predecessor, Wake The Sleeper, un disc fresc i ple de bones melodies. De fet, el seu nou single, de moment, no m'acaba de fer el pes:

dimarts, 5 d’abril de 2011

Rising i Down To Earth (Deluxe Editions)


Aquest mes de març s'ha publicat l'edició de luxe del Down to Earth de Rainbow. Inclou un CD amb outtakes instrumentals que ha de ser molt interessant (espero que tant com aquell pirata Down To Earth Rough Mix.

Era molt difícil substituir Ronnie James Dio a una banda que havia publicat tres discos i un directe immaculats. I Graham Bonnet ho va fer de manera excel·lent, tenint en compte que Blackmore ja volia fer un tímid apropament a un so més comercial (això va ser més evident a l'època Turner). De Down To Earth cal destacar també la feina de Don Airey als teclats.

I m'havia passat desapercebuda l'edició l'any passat del Rising en edició de luxe. En aquest cas els extres són la versió del disc que es va mesclar a Nova York i alguns rough mixes.

dissabte, 2 d’abril de 2011

Slayer i Megadeth, Barcelona 01.04.11

IMG_2258
Molt bon ambient al Sant Jordi Club. El so massa carregat de greus. Gran concert el d'avui, tot i que jo ja no tic l'esquena per a estar tantes hores dempeus.

Megadeth són una banda molt competent. Mai se li reconeixerà prou a Dave Mustaine la feina que fa executant les rítmiques (i quins solos!) mentre canta aquell repertori. Dit això, avui s'ha fet evident, un cop més, que Slayer són d'un altre món. Paradoxalment, el seu estil és molt més inaccessible i auster, menys comercial, menys melòdic que el de Megadeth, però el que Slayer fan en directe és especial i això la gent ho nota. I si tenia mèrit fer-ho a finals dels vuitanta, encara té més mèrit fer-ho igual de bé quan ja han passat més de vint anys. El Tom Araya que hem vist avui estava vocalment en una bona forma com poques vegades l'he vist. I Dave Lombardo segueix sent el rei. Veure'l només a ell ja val el preu de l'entrada. Gary Holt està substituint Jeff Hanneman per malaltia, i cal dir que és un gran professional: manté el so Hanneman, segueix els seus solos, i realitza una gran tasca. Repertori sempre sorprenent: avui han inclòs The Antichrist i Black Magic del seu llunyà disc de debut, Show No Mercy (1983).

Algunes fotos del concert.

divendres, 1 d’abril de 2011

Acústic Pair: primer assaig


Eduard Maluquer (Whitesnaked)

Ahir vaig fer el primer assaig amb el meu cosí, Eduard Maluquer, per als concerts acústics que farem a Eivissa i Barcelona. Serà la primera vegada que tocarem en públic des de l'any 2001.