diumenge, 30 de gener de 2011

Standing Around Crying

L'altre dia, com que no em quedava bé el maleït Good Morning Little Schoolgirl, em vaig posar a enregistrar aquest blues de Muddy Waters. Vaig fer el baix i la guitarra en primera presa. Amb les seves imperfeccions, naturalment, però la guitarra m'agrada especialment perquè sense ser res de l'altre món, és fruit de l'espontaneïtat del moment.

Aquest blues té tres frases memorables:
Lord I love you little girl, you're always resting on my mind
You got so many men, I'm afraid you may get me killed
Oh baby, you ain't nothing like you used to be

Per a la bateria vaig anar a la cabana que l'oncle Bill té als afores de Louisiana i vaig enregistrar la bateria, model 1930 :-D Tot el blues és auster, eixut, essencial i primari, sense cap concessió. Baix enregistrat com sempre sense cap efecte i guitarra feta sense reverb, amb un so ben cru i despullat. És un destil·lat de blues, només apte a oïdes molt sacrificades. I són vuit minuts. He avisat.

Standing Around Crying 29-30.01.11 by ferran-nogues

dijous, 27 de gener de 2011

Good Morning Little Schoolgirl

Vaig voler enregistrar aquest conegut blues perquè pensava que seria fàcil. Ho sembla oi? Doncs duc tota la setmana barallant-m'hi. Avui finalment, després de refer-ho tot dues vegades, crec que m'ha quedat més o menys com volia.

La cançó ha estat versionada per infinitat d'artistes i la seva lletra ha patit moltes variacions. És una cançó divertida perquè es tracta d'un individu que fa proposicions deshonestes a una col·legiala:
Hello, little school girl
Good mo'nin, little school girl
Can I go home with you?
I'll tell your mama and your papa, I'm a schoolboy too
I inclou una imatge rara en una lletra de blues:
I'm 'on buy me a airplane
I'm 'on fly all over this land's town
Don't find the woman that I'm lovin'
Then I ain't goin' to let my airplane down
Però a mi m'agrada especialment una estrofa que el Sr. Alvin Lee (de Ten Years After) es va treure de la màniga:
I wanna ball you, yeah
Baby, I wanna ball you all night long
Yes, I do
Baby, I wanna ball you
I wanna ball you all night long
Tell your mama and your papa
Baby, baby, doing nothing wrong, child
I'm doing nothing wrong, yeah
... on el verb ball vol dir el que tothom sabem que vol dir.

Good Morning Little Schoolgirl 27.01.11 by ferran-nogues

dijous, 20 de gener de 2011

Nou disc de Whitesnake: Forevermore

Whitesnake tenen a punt nou disc. Els de Classic Rock ja tenen disponible la seva edició especial per a col·leccionistes. A la banda segueix havent-hi Doug Aldrich i Reb Beach a les guitarres. Per sort, l'infame Tommy Aldridge (hi ha un bateria més sobrevalorat?) ha estat substituït per Brian Tichy.

De moment, a la web del grup hi ha un sampler que ens permet fer un tast del que serà el disc i la cosa sembla que segueix la línia del seu predecessor, Good to Be Bad. Guitarres i producció massa metàl·liques per al meu gust. Coverdale no ha canviat el xip. properament editarà en DVD el concert de Donington 1990, amb primers plans de les posturetes d'ell i de Steve Vai.

Lluny queden els temps en què Whitesnake eren una elegant banda de blues rock amb Marsden, Moody, Lord... ni punt de comparació:

dimecres, 19 de gener de 2011

Benante homenatjant Bonham



Charlie Benante, un dels millors (però sempre menystingut), bateries del rock, va prendre part en aquest sensacional homenatge a John Bonham.
[Bonzo-The Groove Remains The Same. The Moby Dicks at The Galaxy Theater, Santa Ana Ca, 1/13/2011 - Brent Woods,Michael Devin,Keith St John,Stephen LeBlanc and Brian Tichy].

diumenge, 9 de gener de 2011

Roger Daltrey

Roger Daltrey ha explicat que el 2009, quan va començar a tenir problemes per a arribar a les notes agudes, es va fer mirar per un metge i li van extirpar el que no era pròpiament un tumor però era un element "pre-cancerós". Des d'aleshores es sotmet a controls mèdics després de cada gira. Un tipus dur però un bon jan el cantant de The Who. Un veritable treballador incansable del rock i un lluitador.


divendres, 7 de gener de 2011

Catfish Blues

Nulla dies sine blues. Aquesta em venia de gust fer un blues a l'antiga i he enregistrat aquest Catfish Blues, seguint principalment l'original de Robert Petway, a diferència de la versió que vaig fer al desembre del 2001.

Catfish Blues - 07-08.01.2011 ferran-nogues

Catfish Blues 28.12.2001 - ferran-nogues

T-Model Ford



T-Model Ford. 90 anys, bevent Jack Daniels a l'estudi, i publicarà nou disc.

dijous, 6 de gener de 2011

The Thrill Is Gone



Avui he refet el Thrill is Gone i hi he afegit el pebre que la versió d'ahir no tenia. Ara que l'he tornat a sentir, he preferit fer-hi una nova pista de guitarra solista. No és que sigui cap meravella. Fa deu anys l'hagués tocat molt millor:

The Thrill Is Gone: l'esborrany

Aquesta tarda he tret tota la maquinària dels armaris i he fet una versió de prova de The Thrill Is Gone. Com que li falta una mica de pebre, demà miraré de refer-la. Normalment hagués triat un títol més fosc i no aquest famós èxit popularitzat per B. B. King, però mira, em venia de gust tocar-la i espero poder-la incorporar al repertori de directe acústic.

diumenge, 2 de gener de 2011

Mars 2011



El juliol del 2004 vaig compondre i enregistrar aquesta cançó. Com és habitual quan s'enregistra una cançó per pistes la primera vegada, es tracta d'un esbós i tant l'estructura com la durada no són les més correctes. La cançó m'agrada però sempre m'havia resistit a deixar-la escoltar precisament per això. Avui he agafat les tisores i m'he posat a editar-la (sobre la mescla existent, és a dir, tallant a la bruta). M'he menjat alguna part de veu, he posat veu on no n'hi havia però he volgut mantenir els tres solos. Sé que això la fa massa llarga però m'ha fet llàstima tallar coses de quan jo encara tocava amb certa dignitat (i amb expressivitat), no com ara que vaig fent blusos pels bars :-P