dilluns, 29 d’agost de 2005

Què passarà amb Helloween?


Després d'un disc fosc com "The Dark Ride" (2000) i de la posterior sortida de Roland Grapow i del gran Uli Kusch, semblava que Helloween iniciaven una preocupant davallada. La publicació de "Rabbit Don't Come Easy" (2003) ho va desmentir: un disc que mantenia una indubtable essència Helloween però que sorprenia per les seves dosis d'experimentació i mostrava una versatilitat estilística poc habitual en grups de metal massa acostumats a agafar cançons de taverna germànica i passar-les per la batedora (un recurs fàcil, no ens enganyem). Però no va ser així. A "Rabbit Don't Come Easy" teníem una col·lecció de cançons de luxe i un dels cantants més polifacètics i amb més personalitat del metal actual.

La publicació del nou disc de Helloween està prevista per a l'octubre del 2005 i el seu títol serà "Keeper Of The Seven Keys - The Legacy". Fer referència a aquests dos emblemàtics discos de la seva carrera amb un títol com aquest és certament pretenciós i arriscat. Hi haurà qui acusarà la banda de fer una maniobra publicitària per mirar de fer reviure els gloriosos dies de finals dels 80. Esperem que no sigui així.

dimecres, 24 d’agost de 2005

Xarxes P2P i mp3


PuntBarra es fa ressò de la publicació d'un article a l'Avui sobre les xarxes P2P i la descàrrega de música. I l'article no serveix per confondre deliberadament els lectors amb l'habitual joc de terminologia criminalitzadora, i això és bo. Per cert, ja sé que és demanar massa, però sempre trobo a faltar referències al format ogg, en contrast amb l'omnipresència de l'mp3. Convindria difondre'l.

divendres, 19 d’agost de 2005

Ian Gillan fa 40 i 60 anys!


Ian Gillan, una de les millors veus que ha donat el rock, avui fa 60 anys. I enguany també celebra els 40 anys de carrera musical. Efectivament: com passa el temps! I ho celebra amb l'edició d'un CD i documental DVD anomenat Gillan's Inn, que és una gravacó de cançons de tota la seva carrera (i això no només inclou Deep Purple sinó també el seu pas per Episode Six, l'etapa en solitari, i Black Sabbath), i ho fa amb una sèrie de músics convidats entre els que podríem destacar Joe Satriani, Jeff Healey, Janick Gers, Toni Iommi o Uli Jon Roth, a més d'un misterós Fanny Craddock (pseudònim sota el qual encara no se sap quin conegut músic s'hi amaga). Serà l'home de negre? L'ocasió s'ho mereixeria però és improbable. De moment, Deep Purple segueixen enllestint els darrers detalls de "Rapture", el seu proper disc, i fent gires amb més concerts i al llarg de més països que la majoria de grups joves.

dijous, 18 d’agost de 2005

Phil Lynott : l'homenatge definitiu


El 19 d'agost tindrà lloc a la cantonada de Grafton Street i Harry Street (Dublin) la solemne inauguració del monument a Phil Lynott en forma d'una estàtua de bronze. L'endemà, 20 d'agost, dia en què Lynott hauria fet 57 anys, tindrà lloc un concert commemoratiu que inclourà la participació d'antics membres de Thin Lizzy com Gary Moore, Brian Downey, Eric Bell, Scott Gorham i Brian Robertson. Un dia històric per a la cultura irlandesa i un just reconeixement per a aquesta figura cabdal de la història del rock.

dimarts, 16 d’agost de 2005

La fina línia d'Octavarium


Aquests dies estic sentint el darrer disc de Dream Theater, 'Octavarium'. Cal dir que, com tot disc d'aquesta banda, sempre ofereix un alt nivell compositiu i una interpretació tècnicament destacable. Hi ha dues coses, però, que sorprenen. La primera és que no hi ha sorpreses. Jo sóc dels que creu que Dream Theater haurien d'arriscar una mica més, en la línia d'alguns moments de Six Degrees Of Inner Turbulence, encara que el resultat no ens acabi d'agradar. A Octavarium hi ha una gran qualitiat general però no trobem res que no coneguessim abans. Què s'ha accentuat? Els homenatges a algunes de les bandes dels anys 70 més influents per al grup. La qüestió, però, és on posem la línia que separa l'homenatge del plagi. A Octavarium hi ha moments que la banda sona descaradament a U2 i fa una progressió d'acords i una línia vocal (I walk beside you) que no fan per a una banda que hauria de ser capdavantera del rock progressiu. A Train of Thought ja recordaven a Metallica en alguns fragments. Cap problema. Però dels molt evidents homenatges a Pink Floyd i a Yes (i no és el primer cop), que trobem a Octavarium, què voleu que us digui? No comença a passar de la ratlla? Bé, com a mínim tornem a sentir el teclat de Jordan Rudess. Ja és alguna cosa.

dijous, 11 d’agost de 2005

La renaixença


Han hagut de passar cinc anys des del darrer assaig formal i quatre des del darrer enregistrament (l'Edu i jo), i ens hem hagut de dispersar (Lleida-Barcelona-Eivissa) perquè ara, com qui no vol la cosa, hagi sorgit la idea de fer una gravació conjunta, pista per pista amb el Cubase, que viatjarà via ADSL, de casa a casa fins a la mescla final. De moment provarem amb una versió del Tom Sawyer i, si surt bé, mirarem de fer algun tema propi.

I això coincideix amb el fet que he enregistrat dues cançons noves i les enviaré a Lleida per tal que el Joan i la Sandra facin una línia vocal hi posin lletra. Posteriorment, la Sandra enregistrarà la pista de veu.

Tot plegat en uns moments en què Alliance travessen una etapa de dubtes i incerteses, molt trist si tenim en compte que parlem d'una de les millors bandes de metal del país.

dilluns, 1 d’agost de 2005

Ho ha tornat a fer


Ho ha tornat a fer. Robert Plant ha tornat a soprendre tothom amb aquest nou disc, Mighty Rearranger. Ha aconseguit una excel·lent fusió de sonoritat vella (la que hom troba als discos dels vells bluesmen i la sonoritat de qualsevol disc d'un grup actual. Blues i rock poderós amb les conegudes influències àrabs i orientals. Res de nostàlgia. Res d'explotar la fórmula Zeppelin. Investigació musical amb una base documental i una experiència monumentals. Que n'aprenguin, els Claptons. Ara només esperem algun dia poder gaudir d'un altre disc conjunt de Jimmy Page i Robert Plant.


I encara enguany podem tenir un altre agradable regal si el gran Eric Burdon publica el seu esperat nou disc, probablement de blues. El que ara per ara és segur és la publicació d'un disc en directe, "Eric Burdon and The Animals - Athens Traffic Live", enregistrat a Grècia al desembre del 2004, durant la gira del gran disc de tornada de Burdon als estudis, "My Secret Life".