dijous, 26 de maig de 2005

L'òpera de Roger Waters


Finalment Roger Waters ha acabat l'enregistrament de la seva òpera Ça Ira i ha enviat els màsters a Sony Classical per a la seva publicació el proper 27 de setembre en format CD i DVD. Probablement hi haurà presentació en directe a Roma al novembre, amb orquestra, cantants solistes, cor de nens i cor de veus adultes. I pel que fa al seu disc de rock, està previst que s'editi l'any 2006. Tot i que ja té prou material com per 'treure'l demà mateix', esperarà arrodonir i donar coherència al conjunt de l'obra. Si arriba al nivell de qualitat del seu predecessor, Amused to Death (1992), podrem estar més que satisfets.

dimecres, 25 de maig de 2005

Notícies de Whitesnake


Llegim que Whitesnake hauran de retardar la publicació del seu proper DVD en directe perquè el seu productor ha patit un atac de cor. David Coverdale va comentar, en clau d'humor, que no sabia que el material fos tan poderós i que hauran d'incloure una advertència que digui que el grup no es fa responsable de coses com aquesta. El DVD fou enregistrat l'octubre passat al Hammersmith Apollo de Londres i s'anomena "The Rock & Roll, Rhythm & Blues Show". També sortirà una edició limitada que inclourà un (o dos?) CDs amb l'àudio del show. Dues coses serien desitjables: que el grup entrés a l'estudi després de l'estiu i que els responsables de la seva web oficial en milloressin l'aspecte i l'accessibilitat. Cal recordar que l'actual formació de Whitesnake és aquesta:

-David Coverdale: veu
-Doug Aldrich: guitarra
-Reb Beach: guitarra
-Timothy Drury: teclats
-Uriah Duffy: baix
-Tommy Aldridge: bateria



Uns altres que ja fa temps que s'han reunit i no deixen de girar però no entren a l'estudi són Slayer. Probablement la pressió de fer el disc de retorn de la formació original és massa forta. Ara bé, si han de fer un altre God Hates Us All, que no en tinguin cap pressa.

dimarts, 17 de maig de 2005

Gran disc de Russell Allen


Una agradable sorpresa és l'aparició d'aquest primer disc en solitari de Russell Allen, el cantant de Symphony X. Tot i que a nombrosos temes hi participa el seu company i guitarrista de Symphony X, Michael Romeo, el disc d'Allen s'allunya del so de metal tradicional amb tocs progressius que caracteritza el seu grup i ens ofereix un gran disc de rock dur que a estones recorda els Badlands de Jake E. Lee i Ray Gillen, i a estones pot recordar Led Zeppelin. Sorprèn sentir Romeo fent una insòlita execusió de slide guitar o el seu company de Symphony X, el teclista Michael Pinella recordant grups progressius dels 70.
No ens desagradaria veure incorporada aquesta diversitat estilística a Symphony X. Molt recomanable. Més informació del disc: rockservatorio.es, cdmetalworks.com.ar.

Per cert, Alliance han passat una altra eliminatòria del festival Emergenza i tocaran el 3 de juliol a Razzmatazz 1. Properament penjaran tots els detalls sobre el tema a la seva web.

dimarts, 10 de maig de 2005

Soul Sirkus i nous temes


El món del rock està de sort amb el naixement d'una banda que va entrar a l'estudi per fer el seu primer disc i ha parit un clàssic. Soul Sirkus no són uns principiants: Neal Schon (Journey...) a la guitarra, Jeff Scott Soto (Malmsteen, Talisman) a la veu, Marco Mendoza (Whitesnake, Thin Lizzy, Ted Nugent) al baix, i el bateria Deen Castronovo (Journey, Ozzy, Steve Vai). Aquesta formació va enregistrar el disc World Play. La substitució de Castronovo a meitat de gira per Virgil Donati (Planet X) va provocar la decisió del grup publicar una segona edició del disc amb les parts de bateria enregistrades per Donati i quatre temes extres. Un clàssic del hard rock que recomanem especialment.

I pel que fa a Perfect Pair, recentment he enregistrat una prova d'un nou tema (la bateria feta amb Cubase) i estic preparant el segon. A més, el meu cosí ha anunciat una possible visita al juny.

divendres, 6 de maig de 2005

El planeta Jimmy Page


Jimmy Page, el que fou guitarrista de Led Zeppelin i un dels músics més influents de la història del rock, acaba de veure com la comunitat científica ha batejat un planeta amb el seu nom, tal com es pot llegir a aquesta web de Harvard. Posar nom a un planeta és el final d'un llarg procés que pot durar decennis.